Resum març 2012

Després de gairebé 4 mesos amb pràcticament absència de precipitacions a Catalunya, coincidint amb l'arribada de la primavera astronòmica un temporalet (tampoc va ser res de l'altre món) de pluges va afectar tot Catalunya. Van ser els únics dies de pluja del mes, però almenys van significar el final d'aquest període tan llarg amb precipitacions molt minses que arrossegàvem des del novembre. Amb tot, els totals de precipitació d'aquest episodi en molts punts coincideixen amb el total recollit en tot el mes de març; uns valors que en conjunt es poden considerar entre normals i tirant a secs. No és gaire però venint d'on veníem, molt bona pluja. Els 36,6 mm recollits a Sant Joan Despí no són gaires, però bé, tambe veníem de tenir uns marços plujosos el 2011, 2010 i 2009. 

El mapa d'anomalia de precipitació del març 2012 a Catalunya (elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya) coincidiria bastant amb el mapa del balanç de precipitacions de l'episodi de pluges del 20 al 22 de març. 

No varen fallar les boires marítimes a mitjans de mes, i la presència quasi permanent de l'anticicló al voltant de la Mediterrània Occidental va propiciar que el març fos molt assolellat (excepte els tres dies de pluja). I, en realitat, tot l'hivern ho ha estat... M'atreviria a dir que aquest hivern haurem tingut més dies assolellats que aquest proper estiu... 

I parlant d'estiu, a finals de març les temperatures es van enfilar força a Catalunya, amb valors que en algunes localitats van sobrepassar els 25ºC, però va ser arribar l'abril i... recular enrere. Ja sol passar això. Però ara fa un any estàvem tenint un abril extraordinàriament càlid. 

Pel que fa a Europa, més o menys el mateix que aquí: anticicló. La sequera i la temperatura superior a la mitjana va ser la tònica a bona part del continent. 

Predicció Setmana Santa 2012

En el transcurs dels propers dies aniré posant al dia la predicció del temps per Setmana Santa. Els pronòstics seran bastant generals, primer a Catalunya, després Península Ibèrica i per últim Europa. Si algú se'n va encara més lluny pot deixar un missatge al final de l'escrit i li serà respost el més aviat possible. Els mapes canvien tant d'un dia per l'altre, i més en aquesta època de l'any, que el més recomanable és anar seguint la situació dia a dia. 

Actualització a 5 d'abril de 2012

Divendres 6 d'abril

Catalunya: Nuvolositat variable, amb ruixats dispersos, especialment a la tarda i a la meitat oest, localment amb tempesta. Els menys probables al nord-est. Ambient fresc. 

Península: Núvols abundants a tota la meitat nord de la Península, amb xàfecs freqüents. Al centre-sud les estones de sol s'alternaran amb moments de més núvols amb possibilitat de ruixats de curta durada. Les possibilitats més baixes de precipitació es donaran al quadrant sud-est de la Península. 

Europa: Sol al nord de França, Bèlgica, Luxemburg, al centre d'Alemanya i de Polònia, a bona part d'Itàlia (al nord-est hi haurà ruixats), a Grècia, Turquia i l'àrea de Moscou. Ruixats irregulars al nord d'Itàlia, al sud de França, a Suïssa, Àustria, Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, i àrees properes. 
Pluges dèbils al sud de Suècia i Dinamarca, amb neu a cotes baixes. Fred molt intens d'Estocolm cap al nord. A les Illes Briàtniques núvols abundants però amb molt poca pluja. Les temperatures més suaus es trobarien a Hongria, Itàlia, Grècia i Turquia, amb més de 20ºC a migdia. 

Dissabte 7 d'abril

Catalunya: Sol en conjunt, excepte al Pirineu (sobretot el de Lleida) on es mantindria la nuvolositat abundant i precipitacions. A la tarda s'espera alguna precipitació al terç nord del territori. 

Península: Pluges durant bona part del dia al Cantàbric i a Andalusia, si bé al sud de la Península el temps milloraria de cara a la tarda-vespre. 

Europa: Baixada clara de la temperatura a Dinamarca, Alemanya, Polònia, Holanda, Bèlgica, Luxemburg, nord de França, Anglaterra i Dinamarca. Temperatures sota zero durant la nit. Durant el matí els núvols hi serien abundants en tots aquests països, amb possibilitat d'algun floc de neu. A partir de migdia i sobretot tarda i nit precipitacions freqüents al sud de França, Suïssa, Itàlia, Àustria, Hongria i tota la costa Adriàtica dels Balcans. Pluges també a l'àrea de Moscou. Sol i ambient suau i càlid a Grècia i Turquia. 

Diumenge 8 d'abril

Catalunya: Molt de sol al matí i migdia. A la tarda creixerien nuvolades a punts del quadrant nord-est i no es descarta algun xàfec o tempesta local. Una mica de tramuntana a l'Empordà i mestral al sud de Tarragona. Ambient suau

Península: Cel ennuvolat al Cantàbric Oriental. Sol o pocs núvols a la resta de la Península, amb algun ruixat dispers a la tarda a l'interior de Portugal i Andalusia Occidental. Augment de la temperatura en general. Ja se superarien els 20ºC a punts del sud i sud-est peninsular, però fred intens a primera hora del matí a la Meseta Norte. 

Europa: Inestabilitat al centre i sud d'Itàlia i oest de Grècia, amb ruixats. Pluges més continuades i quantioses a Bulgària i Romania. Sol, però amb molt de fred, a Àustria, Suïssa, Alemanya, Txèquia i Polònia. Encara farà més fred a Escandinàvia, però això ja entraria més en els paràmetres normals de la zona. Ennuvolat a les Illes Britàniques, amb alguna pluja dispersa. Nevada important a Letònia. En canvi, sol i caloreta a Grècia i Turquia.

Dilluns 9 d'abril

Catalunya: Sol a tot arreu i ambient suau. 

Península: Molt de sol al centre-nord de la Península. Al quadrant sud-oest, i especialment a l'interior de Portugal, hi hauria ruixats a la tarda, bastant dispersos. Matí fred a la Meseta Norte. Al migdia se superarien els 20ºC a punts de la meitat sud. 

Europa: Una borrasca atlàntica afectaria de ple les Illes Britàniques, amb força pluja durant tot el dia, amb ambient ventós. Aquestes pluges a la tarda arribarien a Holanda, nord de Bèlgica, Dinamarca, Noruega i nord-oest d'Alemanya. Pluges també a l'extrem sud d'Itàlia, i a Grècia. Faria sol a la resta d'Itàlia, al sud de França, Àustria, Eslovènia, Croàcia, Hongria, Polònia, les Repúbliques Bàltiques i Findlàndia. Pujaria la temperatura a Alemanya, Dinamarca, Noruega, Suècia i Àustria, i baixaria a bona part dels Balcans i Grècia.  

Pluja beneïda, nevada "inesperada"

Ja era hora... Després de pràcticament 4 mesos justos sense pràcticament precipitacions a Catalunya, el canvi d'estació va coincidir amb la tan esperada pluja a tot Catalunya. Com sol passar, en alguns indrets no hi va ploure gaire, però a tres quartes parts del territori es va pal·liar força la set que patien els nostres camps i boscos, de manera que ja es pot donar per finalitzat aquest llarg període tan i tan sec. Que sí, que potser ara es podria estar un mes més sense ploure, però almenys ja no parlaríem de sequera continuada. 

Realment no recordo un període tan sec com el que hem tingut: 4 mesos es diuen ràpid; des del 23 de novembre fins el 20 de març només 8 miserables litres de pluja a Sant Joan Despí. Això no és res... Ara de memòria em ve al cap la primavera tan seca de l'any 2006 (entre mitjans de març i inicis d'agost, 5 mesos!, van caure uns 15 litres tan sols...), o bé l'estiu del 1985, o el 1962 van ser molt i molt secs. I com ja he dit en l'última publicació, una sequera com aquesta a l'hivern cal anar a l'hivern del 1989-1990. Tardors seques també n'hi ha, però arribar a tenir una tardor sense gairebé precipitacions és francament molt complicat, i més a la costa catalana. Les tardors més seques no baixen dels 60 mm a la nostra zona. 

Però bé, la sequera més recent més gran vista va tenir lloc entre el mes de març i setembre de 1947: només 15 mm en 7 mesos a l'aeroport del Prat. I és que el 1947 és, precisament, l'any més sec de la sèrie del Prat de Llobregat. 

En qualsevol cas, l'episodi de pluja de la setmana passada no és que tingués res d'especial per sí mateix. Si s'hagués produït en un context sense sequera hagués passat una mica desapercebut. Això sí, molta gent ha quedat impressionada per la gran nevada que ha fet al Pirineu. Excepte la Vall d'Aran ha fet la nevada de l'hivern amb tota regla, amb gruixos de més d'un metre de neu nova. Quan molts ja guardaven els esquís segurament aquest cap de setmana els han utilitzat a base de bé. Això ja sol passar al març, sol haver-hi més nevades fortes aquest mes que no pas al gener o febrer i, si ja hi hagués hagut neu al Pirineu, tampoc hagués estat molt noticiable, però al no haver-ne, és clar, s'ha passat del no-res al gran pastís de neu en qüestió de dos dies. Ah, i en bastants punts es van sentir els primers trons de l'any... i produir les primeres calamarsades. 

La imatge següent és una comparativa de la superfície nevada al Pirineu entre el 16 de març i el 23 de març (facilitada pel Servei Meteorològic de Catalunya), s'aprecia molt bé, en color blau, la presència de la neu molt més abundant el dia 23. 

 

Per fi un mes fred

Després d'un setembre, octubre i novembre molt càlids; un desembre càlid i un gener poc fred, gràcies a l'onada de fred (la mediàtica siberiana), el mes de febrer de 2012 es pot qualificar de fred o molt fred en general. A l'aeroport del Prat fins i tot ha estat el febrer més fred des de l'any 1956 i molt proper al de 1965. Però no cal fer-se il·lusions perquè malgrat ser el segon més fred des de 1956, el d'aquell any el podi va quedar molt més amunt, ja que la temperatura mitjana encara va ser 2ºC inferiors a la del mes passat.

Durant ben bé tres setmanes vàrem estar distrets amb la fredorada, però un cop va finalitzar i va tornar el temps monòton i tranquil ens vàrem percatar que l'absència de precipitacions importants s'estava allargant massa. A la sequera que s'arrossegava des de finals de novembre s'hi va afegir la fredorada i la baixíssima humitat per castigar encara més la vegetació. Està tot molt i molt sec, com si fóssim a l'estiu, i fins al punt que ja hi ha hagut incendis forestals al Pirineu i Prepirineu. 

A més a més en molts punts ha estat l'hivern més sec en almenys 100 anys, si bé, l'hivern del 1988-1989 s'hi va acostar força. És doncs, urgent que tinguem pluges generoses encara que els pantans estiguin bastant bé de capacitat. 

Quan plourà? La intuïció em diu que cap al 20 o 25 de març la situació hauria de canviar. Normalment els episodis llargs de sequera hivern solen finalitzar amb pluges a finals de març coincidint amb l'entrada de la primavera astronòmica. Afegit a això, estadísticament la major part de la precipitació que cau al març ho fa a final de mes. I també cal considerar que 4 mesos sense pràcticament ploure és bastant excepcional, fins i tot si fóssim a l'estiu! 

No val la pena penjar mapes de Catalunya, però sí d'Europa. En el mapa d'anomalia tèrmica s'observa molt bé tota l'àrea afectada per la "siberiana" amb colors blaus (anomalia freda) i com a Irlanda, Escòcia i Escandinàvia, on els vents retornaven cap al pol en forma de sud-oest més càlid no van adonar-se d'aquesta onada de fred europea. 

A l'Europa Occidental pràcticament no hi ha hagut precipitacions, però la combinació de molt fred i una anomalia positiva de precipitació a l'Europa de l'est expliquen les grans nevades que s'hi han donat, especialment als Balcans. 

Balanç onada de fred

L'onada de fred que hem tingut els primers quinze dies d'aquest mes no serà històrica, com la del 1956 o 1985, però no quedarà pas en mala posició. A l'hora de fer balanç no és suficient considerar les mínimes absolutes. També cal tenir en compte el comportament de les temperatures màximes i sobretot la durada de l'eposodi fred. 

Pel que fa a la durada de l'episodi podríem dir que ha estat una onada de fred de primera categoria, ja que ben bé varen ser 15 dies. Les mínimes absolutes en alguns indrets del litoral i prelitoral van ser récord des del 1985, però en d'altres va fer més fred el 2005 o el 2001, per exemple. En canvi, als cims del Pirineu, tot el Pirineu Occidental, al Cap de Creus i al Delta de l'Ebre sí que es van donar mínimes extremadament baixes. Diferent va ser amb les màximes: malgrat que alguns dies les màximes van ser baixes en d'altres es van superar els 10ºC, uns valors poc propis d'una onada de fred. 

El mapa següent resumeix de manera molt general el rànquig entre l'onada de fred del desembre de 2001, del gener del 2005 i la d'enguany. A bona part de l'interior del territori, Terres de l'Ebre i Plana de l'Empordà les temperatures van ser encara més baixes el desembre del 2001 (entre -15 i -18ºC a la Plana de Vic o la Noguera són fites molt difícils d'assolir), i a bona part del litoral i prelitoral hi ha un triple empat entre el 2001, 2005 i 2012, però com que la del 2005 va ser més curta, millor considerar-ho doble empat entre 2001 i 2012... 

No hem d'oblidar que la presència de neu al terra és un factor clau a l'hora de tenir baixíssimes temperatures, i això és el que va passar el 2001 malgrat que en alçada tampoc va entrar una exageració d'aire fred. 

Baixíssima humitat

A banda de l'entrada d'aire fred que ens afecta des del passat dimecres, amb molts altibaixos en la temperatura, avui és notícia la baixíssima humitat relativa que es dóna a pràcticament la totalitat de Catalunya. Del fred que ha fet i el que farà ja se'n farà un balanç d'aquí uns dies, que això encara no s'ha acabat encara que ahir i avui la temperatura sigui més alta a causa del vent, però l'aire fred hi és encara que avui no es manifesta com caldria esperar.

La situació isobàrica d'avui és molt semblant a la del 10 de març del 2007. Un flux de vent del nord-nord-est molt fort directe cap a Catalunya, forçant un descens brusc  de l'aire quan aquest creua els Pirineus fins al punt que la "tramuntana" arriba a bufar en indrets on no hi és habitual, i comportant-hi aquesta gran baixada de la humitat ambiental. A diferència del 10 de març del 2007 enguany hi ha molt més aire fred en alçada, si no no tindríem màximes de 10 a 13ºC sinó que segurament se superarien els 18 o 20ºC. És a dir, sense "onada de fred" avui hagués fet molta més "calor".  

Poso aquí sota els mapes de Catalunya amb la distribució del valor mínim de la humitats relativa (%) d'avui, i la del 10 de març del 2007.

07/02/2012:

10/03/2007:

Windchill

La temperatura de sensació, windchill (en anglès), és la temperatura que nota el cos humà degut a la combinació de la temperatura i la velocitat del vent. El nostre cos sempre desprèn calor, però amb la presència del vent aquesta calor es perd més ràpidament ja que fa l'evaporació a través de la pell es fa més ràpida. L'evaporació sempre implica una baixada de la temperatura (per això, quan estem suats a l'estiu i ens ventem notem frescor, perquè evaporem amb més velocitat la suor). Aleshores, aquesta pèrdua més ràpida de calor fa que notem més fred del que realment marca el termòmetre. 

Aquest concepte s'utilitza, i se n'informa molt, en àrees francament fredes i on el vent sol ser un meteor habitual. 

Però la situació meteorològica d'aquest vespre i demà el concepte de windchill també s'ha de tenir molt en compte aquí a Catalunya, perquè a més de les baixes temperatures el vent és fort o molt fort als cims del Pirineu, a l'Empordà i al sud de Catalunya.

Si ens basem en les equivalències temperatura-vent de la taula inferior, en aquests moments als cims del Pirineu (estan entre -20 i -25ºC i vents de 100 km/h) la temperatura de sensació és inferior als -40ºC (és realment insoportable!). Fins i tot en punts de la Costa Brava, on la temperatura volta els 0ºC i el vent supera els 100 km/h el windchill és d'uns -11ºC. Per tant, aquesta nit cal sortir abrigadíssim en tots aquests indrets ventosos. I al Pirineu, si no s'hi va preparadíssim, millor no anar-hi, encara que els hotelers es queixin.